Si per Sant Joan aneu a Cantallops, no trobareu a ningú pels carrers, no serà perquè hagin anat a dormir tard per la revetlla. No fan revetlla, ja que el dia de Sant Joan han de matinar per anar a Requesens.

Desconec si algú, seguint la tradició ha aprofitat la màgia de la nit del solstici d'estiu, la més curta de l'any, per abans de l'alba, quan es desclou el dia i els colors esborren el negre de la nit, ha iniciat la recollida d'herbes i de plantes medicinals per curar les dolències més diverses o d'aromàtiques per fer licors casolans, o perquè no, per trenar i confeccionar rames i creus que abans es posaven sobre la porta d'entrada per allunyar els mals esperits. També és un bon moment per fer una remullada amb la rosada o amb l'aigua del raig d'una font encara no contaminada, per renovar-se en el moment en que la natura està en el seu ple i que el elements tenen més virtuts que mai i poden incidir en la nostra vida.

Els cantallobencs (amb b i genèric) fan festa grossa i la majoria han anat al romiatge de Requesens, uns a peu i d'altres en cotxe.

La Processó de la Tramuntana fou una acció de gràcies motivada per la fi de les epidèmies de pesta del segle XIV, que s'inicià el 1612, organitzada per la Confraria de la Purísima Sang de la capella de Sant Sebastià de Figueres (carrer de la Jonquera), que consistia en un romiatge al santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Requesens – cal tenir present que en català és diu Mare de Déu, en castellà Virgen i en francès Notre Dame , per demanar la benedicció de les collites i la purificació dels aires de la comarca.  

La processó que durava 2 o 3 dies, era rebuda pels pobles a on passava i acompanyada pel terme municipal, on també si afegien peregrins per anar fins a l'església vella de Requesens.

La processó de la tramuntana és va fer fins el 1868. La revolució de setembre, la inestabilitat política i la tercera carlinada la van fer desaparèixer.

De la processó de Cantallops a Requesens n'hi ha constància escrita del juliol de 1889, que diu que “sempre hi ha algun devot que porta el Sant Crist (fins al 1936) i alguna dona porta la Mare de Déu dels Dolors (avui encara continua la tradició) i es resa el rosari pel camí”.

Fins als anys 20 es feia per Pentecosta i l'ajuntament va canviar la festa al 24 de juny per no coincidir amb la de Santa Llúcia a la Jonquera. Fins al 1936 s'anava a l'església del castell i després de la guerra - com que el castell era destinat a ús militar, s'anava - igual com ara, a l'església del veïnat.

A l'església de Requesens no hi estaria de més que en algun lloc hi hagués escrita l'oració al Crist de la Tramuntana de Carles Fages de Climent

Braços en creu damunt la pia fusta.

Senyor, empareu la closa i el sembrat.

Doneu el verd exacte al nostre prat

i mesureu la tramuntana justa

que eixugui l'herba i no ens espolsi el blat.

El romeus surten de Cantallops cap a les 8 del matí i una dona porta la M.D. dels Dolors en braços – hi ha llista d'espera per fer-ho - tot seguint la pista, que restarà tallada al trànsit rodat un temps prudencial per no molestar els que pugen a peu. Es fa una parada al “Balcó de la Xeixa” on es pot admirar la plana de Cantallops - la Toscana empordanesa - i de l'Empordà fins a la muntanya del bisbe mort. Al coll del Madàs ja es pot veure el castell, es fa un descans. Al arribar a l'oratori, unes pedres que trobem a la dreta de la pista, es veu el castell i el veïnat, allí es canta la Salve i es continua resant el rosari fins a la font de ferro (les pipes), lloc on el personal aprofita per agafar forces tot fent un queixalada i bevent de la bota o de l'aigua ferruginosa de la font de ferro – aquesta aigua rica en ferro, e s bona per transportar oxigen per la sang i sembla que també ho és per la memòria. Al arribar al veïnat es canta la salve i es deixa la imatge de la M. D. dels Dolors a l'església. Més tard es fa la missa on es canten el goigs de la M.D. de Requesens.

Tothom té la taula parada en els llocs de costum, cada any les famílies o grups van al mateix lloc, uns prop de la font rovellada, de la font del raig o de la plaça de Requesens, sota els castanyers, alzines o sureres, per fer un bon tiberi unes bones xerrades, ballar sardanes, balls populars i xerinola.

Als voltants de la 7 de la tarda, la mateixa dona porta la imatge de la M.D. en braços encapçala els pelegrins en el camí de tornada cap a Cantallops, tot resant la part del rosari que faltava i al arribar a l'oratori es canta la salve com a comiat.

La processó es rebuda a Cantallops tal com a la sortida, amb un repicament de campanes fins que es torna la M.D. a l'església parroquial de Sant Esteve i... fins l'any vinent.

La Jonquera, octubre de 2004.

Ramon Boix

Nota: Per una informació més exhaustiva i documentada, llegiu l'estudi d'en Lluís Serrano i Jiménez, publicat en els Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, n. 32, any 1999.