Un Cop d'ull a L'Albera Joan Budó i Ricart
23 - LA VACA FAGINA O VACA DE L'ALBERA
Àrea geogràfica
La part más oriental del Pirineu, entre el Coll del Portús i el mar, rep el nom d'Alberes o serra de l'Albera.
Aquestes muntanyes tenen com a cim más alt el Puigneulós (1.260 m.) i s'aixequen com una auténtica muralla, separant les planes de l'Alt Empordà i el Rosselló.
La zona suporta durant molts dies a l'any la tramuntana, de vegades amb velocitats que passen els 100 Km/h, tot i que això afavoreix que I'ambient es torni más sec, la mitjana de precipitació anual oscilla entre els 800 i 1.000 mm.
Tot i tractar-se d'una zona de clima mediterrani, aquest sol ser fred a l'hivern i moderat a l'estiu, amb mitjanes termomèriques de 3 a -4 graus Celsius a l'hivern i de 16 i 18 graus Celsius a l'estiu. Neva uns 10 dies a l'any cosa que fa que les parts altes siguin cobertes durant diversos dies. Totes aquestes dades són preses als 900 metres daltitud. El paisatge característic a les parts més baixes de l'Albera és el dominat pel bosc de surera (Quercetum ilicis galloprovinciale suberetosum). A partir deIs 400 metres d'altitud, el suro comença a desaparéixer donant pas a l'alzinar de muntanya (Quercetum mediterraneo-montanum), mesclat amb alguns roures (Quercus pubescens).
Ja a partir deIs 600-700 metres d'altitud comencem a trobar boscos de castanyer (Castanea sativa) i roures (Querceto-Aceretum opali). En les zones más altes i per tant más fredes apareix el faig (Fagus sylvatica) arribant a formar extensos boscos uniformes de más de 300 hectàrees que quan arriben a la carena deixen lloc al prat, aprofitat a la vegada per pastures.
Origen de la vaca fagina
Tot i que aquesta raça vacuna és ínfimament estudiada, sembla ser que deriva del ja extingit Bos taurus brachyceros, és diferent en tots els espectes de la raça anomenada del Pirineu català, ja sigui perquè ha rebut influències de races i franceses (Córsega, Camarga o Gasconya) o degut al seu aïllament de la resta del Pirineu, originant una degeneració d'aquesta raça, donant lloc a aquesta vaca tant singular de l'Albera.
Les primeres referències sobre aquesta vaca ja les trobem I'any 1868 en un breu article del francès L. Durant que ja la cita com vaca de l'Albera. Però no és fins 1957 quan apareix un únic i ben documentat treball que descriu el possible origen d'aquesta vaca i les seves singulars característiques. (Tesi del veterinari Lluís Mascort).
El tipus de pasturatge que comporta aquesta vaca sorgeix en el paleolític com a conseqüència del pobre rendiment càrnic de l'animal, activitat que s'ha anat continuant des de llavors fins els nostres dies per altra part, fent d'aquesta vaca un element importantíssim de l'actual ecosistema de l'Albera per ser aquest l'únic gran herbívor que hi ha en aquestes muntanyes.
Característiques
La vaca de l'Albera o vaca fagina (un deis seus aliments preferits és el fruit del faig), es troba en estat de quasi total llibertat, només controlada pels pastors o propietaris en periòdiques ocasions, o conduïdes a les masies i estables en algun cas exepcional ja sigui per malaltia o per la manca d'aliment, sobretot degut a les nevades de l'hivern o a l'estiu quan de vegades les pastures són seques.
La seva dieta es basa únicament en la vegetació que troba en els boscos i prats, bo i tenint predilecció com ja s'assenyala unes linies més amunt, pels fruits de faig o bé pels brots tendres d'aquest arbre. La resistència i fortalesa són unes de les característiques principals, suporta molt bé el fred de l'hivern, però en canvi pateix molt la calor de l'estiu.
La seva petita estatura, amb una mitjana d'1'25 m d'alçada, la fa molt ágil i Ii permet desplaçar-se per terrenys molt accidentats a què altres vaques no s'hi adaptarien. El seu pes no sobrepassa els 400 Kg. essent quasi nulla la seva producció de llet: això fa que de vegades tingui dificultat en poder criar amb normalital els propis vedells.
És d'aspecte pelut, fins i tot el pel Ii cobreix les glàndules mamàries. Les banyes són molt obertes i en forma de mitja lluna.
La producció de vedells és molt pobra, pareix una cria cada dos anys, tenint lloc el part a la muntanya sense la presència del pastor.
En viure un regim d'absoluta llibertat, les vaques dels diferents ramats es mesclen sense que per això no siguin de nou reconegudes pel propietari i portades més o menys a la seva zona de pastures.
Dins d'aquesta mateixa raça, cal diferenciar 3 tipus:
Vaca negra: és segurament la més antiga i a la vegada la més escassa, és totalment negra, fins itot les mucoses.
Vaca vermellosa: amb mucoses negres.
Vaca color palla: amb mucoses de color rosat, és molt escassa i el seu hàbitat principal és la fageda.
En ser una vaca de poc rendiment, tant pel que fa a la llet com a la carn, degut al seu poc pes en canal, des de fa anys, els ramaders de la zona han intentat de creuar-la amb altres espècies per tal de millorar la raça i així la seva producció, però sense gaires bons resultats. Han optat doncs per introduir la vaca de raça anomenada del Pirineu català, amb possibilitats de rendiment càrnics molí més alts. Per això ara la majoria de ramats són formats per ambdues espècies.
Aquest factor està significant la progressiva desaparició de la vaca fagina; podem dir que avui la població no sobrepassa els 500 exemplars, sumant els individus de les dues vessants de l'Albera.
Consideracions
Des de fa temps s'està treballant en la recuperació d'algunes espècies d'animals domèstics a Catalunya (gallà del Prat, ruc català, etc), caldria doncs que a curt termini i per tal de no deixar perdre per sempre aquesta raça de vaques, els estaments oficials, com la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat donessin algun ajut als ramaders, per tal que aquest tipus de vaca fas rentable pel prapietari, privant d'aquesta manera que sigui substituïda per altres races.
Fóra necessarí també endegar un tipus de treball per tal de fer un cens fiable del nombre d'individus purs d'aquesta raça i a partir d'aqui fer un estudi de possibilitats per tal de preservar-ne l'espècie i allunyar-la d'una próxima desaparició cam a tal.
Dades biomètriques
Les mides que a continucció detallem van ser preses i posteriarment publicades l'any 1957 en la tesi del veterinari Lluis Mascort: 1 -Vaca negra (2anys> / 2-Vaca vermellosa (10-11 anys)
|
|
-1- |
|
-2- |
|
|
Altura de lacreu |
1,00 |
m |
1,18 |
m |
|
Altura a la meïtat de l'esquena |
0,96 |
m |
1,12 |
m |
|
Altura a l'entrada de la pelvis |
1,10 |
m |
1,19 |
m |
|
Altura al naixement de la cua |
0,98 |
m |
1,18 |
m |
|
Longitud del cos |
1,20 |
m |
1,58 |
m |
|
Perímetre toràcic recte |
1,30 |
m |
1,65 |
m |
|
Perímetre dors-esternal |
1,37 |
m |
1,85 |
m |
|
Diàmetre bicostal |
0,25 |
m |
0,35 |
m |
|
Diàmetre bisiliac |
0,30 |
m |
0,42 |
m |
|
Diàmetre íleo-isquiàtic |
0,31 |
m |
0,44 |
m |
|
Perímetre de genoll |
0,23 |
m |
0,30 |
m |
|
Perímetre de la canya |
0,14 |
m |
0,16 |
m |
|
Pes viu |
170 |
Kg |
380 |
Kg |
|
Perímetre obicu del pit |
1,44 |
m |
1,17 |
m |
|
Diàmetre transversal del front |
0,16 |
m |
0,20 |
m |
|
Diàmetre longitudinal del front |
0,18 |
m |
0,19 |
m |
Article publicat a les revistes El Tap de Suro (1987), a l'Esquerda de la Bastida, - Núm. O - 1994 i butlletí de l'IAEDEN, Núm. 81 - 1996