| Tothom qui mes qui menys coneix a la família Ricart, també coneguda com els de “Can Serra” nom que ve d'anys enrere quan el besavi de la família, negociador de boscos, es va establir a la vila de La Jonquera l'any 1913, procedent del mas de “Can Serra” de Canadal. La família compra boscos i terres destinades a l'agricultura : olivars i vinyes.
Generació darrera generació s'ha anat transmeten la passió i amor per les seves terres, fins arribar als nostres temps en que els germans Martí i Josep Ricart continuen conservant algunes de les terres que van veure treballar al seu besavi.
Una de les terres que encara conserven son les vinyes de COSTA ROJA i PRAT LLONCH. Les darreres vinyes de la Vila de La Jonquera.
En Josep i en Martí son els dos pilars que continuen tenint cura de les terres, i els que em molta dedicació, esforç i orgull ho aconsegueixen.
Les vinyes requereixen molta dedicació, tenir-ne molta cura, llaurar-les dos o tres cops a l'any , sulfatar-les, podar-les i recollir les tòries , tot una feinada al llarg de l'any, hi tens que ser per poder desprès collir el fruit.
La verema es tota una tradició per la família Ricart. Ho porten fent mes de noranta anys. Per això m'agradaria explicar en que consisteix, la producció i l'elaboració del vi, encara de manera tradicional.
Quan el raïm esta en el seu punt òptim de maduració es comença a preparar tot el necessari .
Uns dies abans de la verema és treuen les botes del celler per rentar-les i desinfectar-les, les semals és remullen durant varis dies per estanyar-les perquè no perdin el preuat suc el dia de la verema, és prepara la premsa netejant-la i posant-la a punt per poder premsar el raïm.
En l'època que els germans Ricart anaven amb el seu besavi pel voltant dels anys 70, llogaven a gent, ma d'obra, i s'els pagava un jornal. Ara es molt diferent, quan tot esta llest i es el dia de anar a collir el raïm, va tothom que vol i pot. Els primogènits d'en Josep i en Martí son els que no s'escapen, si no és per una causa de força major , tots ajupir l'esquena.
Els voluntari que hi van es perquè coneixen a la família i els hi agrada l' ambient que s'hi viu, simplement per ajudar, l' únic jornal que s'emporten es l'esmorzar i el dinar ben merescuts per tots els que han treballat.
Es cull tot el raïm cep per cep sense deixar-ne ni un , les semals comencen a emplenar-se. Quan tots estan plens es transporten fins a “Can Serra”, es allà a on comença l'elaboració.
Primer es trepitja el raïm fins que esta a punt per abocar-lo a la premsa , allà el raïm s'oprimeix, i surt el most que es col·loca dins les semals per transportant-lo al celler, fins ven entrada la nit, on es traspassarà a la bota.
El most dintre de la bota , que es deixa oberta, fermentarà aproximadament durant vuit o deu dies. Passat aquest temps la bota es tanca hermèticament, deixant reposar el most cinc o sis mesos.
Cap a finals del mes de Març , principis d'Abril es traspassa el vi a una altre bota , quedant així net del pòsits que s'han originat durant el temps de la fermentació.
Realitzada aquesta operació el vi ja es podrà tastar i consumir.
Aquesta tradició es manté viva gràcies al esforç de mes de quatre generacions en la que en Josep i en Martí son els encarregats de transmetre-la als seus primogènits( Mercè, Enric, Nuri, Anna, Xavi i Jaume Ricart), que pel que diuen també tindran cura de les terres i faran la verema per poder elaborar el seu propi vi , tenint l'oportunitat de continuar aquesta tradició quasi centenària.
Així es l'elaboració i producció del vi a “CAN SERRA” tota una tradició familiar , que si es manté viva deu anys mes, complirà un segle de tradició. |
