Reportatge
El Durbec (Coccothraustes coccothraustes) a l'Albera
El Durbec (Coccothraustes coccothraustes) és un ocell de la família dels fringíl.lids, parent de pinsans i cardines entre d'altres. És més gros que un pardal i més petit que un estornell, de color marró fosc al dors i més clar a les parts inferiors, amb ales fosques travessades per una ampla franja blanca. Té una taca negra que li volta el bec i li arriba fins als ulls, eixamplant-se a sota la gorja. El mascle és més vistós que la femella. El seu aspecte general és el d'un ocell robust, compacte i de cap gros. Però el que més destaca és el seu bec desproporcionadament gran, cònic i fort, capaç de trencar fins i tot els pinyols de les cireres. És aquest tret tant característic el que li ha valgut els noms que rep en els diferents idiomes (Durbec en català, Picogordo en castellà, etc.) S'alimenta de granes, fruits, borrons i també d'insectes.
Se'l troba a boscos esclarissats, parcs i jardins, arbredes i terres de conreu.
Es tracta d'un ocell àmpliament distribuït per tota Europa. A Catalunya però, hi és de manera bastant localitzada com a hivernant o bé de pas en migració. Nidifica molt rarament al nostre territori. A les comarques gironines, un dels pocs llocs amb presència regular de l'espècie és al Parc Natural de la Garrotxa. Aqui, a la nostra Serra de l'Albera, està catalogat com a visitant ocasional (Budó, Grabulosa i Fèlix, 1997).
Aquest passat hivern però, i coincidint amb una forta entrada d'aquesta espècie arreu de Catalunya, l'autor d'aquest article n'ha pogut observar reiteradament a la nostra contrada. Totes les observacions foren a Cantallops, la primera a mitjans d'Octubre amb només 2 exemplars i l'última a finals de Gener amb 1 exemplar. Durant tot el període de temps inclòs entre aquests dos mesos se'n veieren varis exemplars regularment, amb un màxim de 32 individus l'1 de Novembre.
Ara caldrà doncs, comprovar en els propers hiverns si es torna a detectar la seva presència i es consolida com a espècie hivernant a la nostra contrada. En el cas que així fos, ja podríem parlar d'una espècie més de la diversa i rica ornitofauna de la Serra de l'Albera.
Març de 2001
Bibliografia:
Els vertebratas de l'Albera: Vessant meridional (Budo, Grabulosa i Fèlix, 1997)
| Editorial | Tema Central | Informació | Reportatge | Fotografies |